lunes, octubre 05, 2009


Soy Atenea, diosa de la guerra, y estoy esperando. No dejo de librar batallas. La vida es algo más que pelear; yo no peleo, yo lucho para defenderme y defender lo que creo. No hago nada por ningún ideal ni por nadie, lo hago porque lo creo y porque así lo siento.
Pero ahora estoy esperando, observando, descansando. Siento marcadamente el sabor de la soledad, siento como tengo en tensión cada músculo de mi cuerpo, el bailar desacompasado de mi afligido y exhausto corazón y el modo en el que se perfilan todos mis sentidos, a la espera de la señal.
La señal que me empuje a correr, arañar, golpear y a morder mientras te beso. A gritarle a este mundo que no me tiene nadie y que no tengo nada. A enfadarme con todos, a decir la verdad. Sin callarme nada. Sin límites.
Para después volver a mi habitual y mediocre frivolidad. Como si nada hubiera pasado.
(text recuperat)

I de nou, Atena desperta. No li veus els ulls, vessats de desesperació? No li notes músculs cristal·litzats, i la sang bullint el verí del perill?
Ha caigut. Ha caigut en el mateix temut i dolorós error. Però aquest cop és diferent, si. Més bella, més sabia Atena no es lamentarà pels seus errors, aquest cop no. El seu esperit, salvatge i intuitiu, indomable, persegueix l'olor de l'amor i el gust de la por. Ella no és perversa, no. Perverses són les actituds dels humans, i cruels le seves accions. Ella mai odia. L'odi significa més que la indiferència i a més, no té força quant un està sol davant de l'altre.
Atena, incansable, invencible, aquest cop callarà. Tem obrir la capsa de Pandora i deixar al descobert tot el que hi ha al seu interor. Amor, traició, desengany, por, il·lusió..Tem espantar-se i descobrir que, un cop fora els sentiments, ja no és qui creia ser.
Atena torna al seu habitual posat contingut, impassible davant cap altre gest de confiança, o amor. No els vol, proclama. No la compassió. No se'n pot refiar de les promeses dels humans.
Atena, la deesa, seguirà lliurant batalles, solitaria, fins la fi dels temps. Ningú mereix saber què pensa. Ningú mereix saber què vol. Ningú mereix saber què sent.



Per si algú la torna a ferir.







foto: google
text:aamal

No hay comentarios: