jueves, septiembre 24, 2009




-Estuve pensando en lo que dijiste el otro día […] ¿Sabes lo que se me ocurrió? Que eres un crío. Y que en realidad no tienes ni idea de lo que hablas.
-Vaya, gracias.
-Es normal. Nunca has salido de Boston.
-No.
-Si te pregunto algo de arte, me responderás con todos los datos de libros que se han escrito. Miguel Ángel: lo sabes todo; vida y obra […]Pero tu no puedes decirme cómo huele la Capilla Sixtina. Nunca has estado allí contemplando ese hermoso techo.
Si te pregunto por las mujeres, supongo que me darás una lista de tus preferidas. Puede que hayas echado unos cuantos polvos, pero no puedes decirme que se siente cuando te despiertas junto a una mujer y te inunda la felicidad.
Eres duro. Si te pregunto por la guerra probablemente citarás algo de Shakespeare […], pero no has sostenido a tu mejor amigo en brazos, esperando tu ayuda mientras exhala su último suspiro.
Si te pregunto por el amor, me citarás un soneto, pero nunca has mirado una mujer y te has sentido vulnerable, ni te has visto reflejado en sus ojos. No has pensado que Dios ha puesto un ángel en la tierra para ti, para que te rescate de los pozos del infierno, ni que qué se siente al ser su ángel, al darle tu amor, darlo para siempre y pasar por todo […]-
No sabes lo que significa perder a alguien, porque solo lo sabrás cuando ames a alguien más que a ti mismo.
Dudo que te hayas atrevido a amar de ese modo.
Te miro, y no veo a un hombre inteligente y confiado. Veo un chaval, creído y cagado de miedo.
- …
-Eres un genio, Will. Eso nadie lo niega. Nadie puede comprender lo que pasa en tu interior.
¿Eres huerfano, verdad? ¿Crees que puedo saber qué sientes, quien eres porque he leído Oliver Twist ? Un libro basta para definirte?
Personalmente eso me importa una mierda. Porque sabes que, no puedo aprender nada de ti ni leer nada de ti en un maldito libro.
Pero si quieres hablar de ti, de quien eres, estaré fascinado. A eso me apunto.
Pero no quieres hacerlo. Tienes miedo. Te aterroriza decir lo que sientes.
Así que tu mueves, chaval.



Foto i text: Fotograma i guió de la pel·lícula El indomable Will Hunting

miércoles, septiembre 23, 2009



A vegades em pregunten per què dono tantes voltes a les coses, per la intensitat dels meus sentiments a flor de pell, per la trascendència de les meves decisions.
Jo sempre responc el mateix. Per escoltar millor a la Vida, aprendre d'ella i equivocar-me menys.
I últimament la sabiesa de la vida no para de repetir-me, en forma de somriure gastat amb el pes dels anys, que aprofiti la vida. Que m'alimenti, estudi,surti amb els amics i disfruti. Les quatre coses en aquest ordre, sense deixar-me’n cap. El meu avi, desencantat i cansat de treballar des dels 11, em reconeix que el temps li ha passat ràpid, i em vol fer entendre que no puc perdre ni un sol minut.
Quan torno a casa sempre hi penso. Que puta és la vida. Quanta sabiesa retinguda en cases tancades, oblidada la gent gran,com si fossin llibres que utilitzem només quan ens han de fer servei. I quanta raó.
Sempre esperant. Esperant acabar el batxillerat per estudiar el que ens agrada. Esperant el metro a l'andana, una feina que ens agradi més, esperant una trucada, que se'ns passi la por, esperant un millor moment, esperant a que les coses estiguin més tranquil•les. Esperant el torn a la cua, un canvi. Esperant a la persona adequada, esperant a que s'acabin els recursos energètics, esperant un líder salvador. Esperant que arreglin l'averia elèctrica i ens tornin la llum a casa. Esperant el dictat del destí, o que Déu se'ns emporti d'un cop. Perdem el temps preocupats per trobar alguna cosa millor. Quan obrirem els ulls després d'un son, ens trobarem aparcats i sols en un pis, recordant temps millors, recomanant a algú altre que aprofiti el seu temps.
I el bo de tot, és que, qui n'és conscient de tot plegat, i té massa fam de Vida i va a buscar sense esperar, és tractat de boig i temerari. Que puta és la vida.










Foto: La espera. AAMAL.
Text: AAMAL.