A vegades em pregunten per què dono tantes voltes a les coses, per la intensitat dels meus sentiments a flor de pell, per la trascendència de les meves decisions.
Jo sempre responc el mateix. Per escoltar millor a la Vida, aprendre d'ella i equivocar-me menys.
I últimament la sabiesa de la vida no para de repetir-me, en forma de somriure gastat amb el pes dels anys, que aprofiti la vida. Que m'alimenti, estudi,surti amb els amics i disfruti. Les quatre coses en aquest ordre, sense deixar-me’n cap. El meu avi, desencantat i cansat de treballar des dels 11, em reconeix que el temps li ha passat ràpid, i em vol fer entendre que no puc perdre ni un sol minut.
Quan torno a casa sempre hi penso. Que puta és la vida. Quanta sabiesa retinguda en cases tancades, oblidada la gent gran,com si fossin llibres que utilitzem només quan ens han de fer servei. I quanta raó.
Sempre esperant. Esperant acabar el batxillerat per estudiar el que ens agrada. Esperant el metro a l'andana, una feina que ens agradi més, esperant una trucada, que se'ns passi la por, esperant un millor moment, esperant a que les coses estiguin més tranquil•les. Esperant el torn a la cua, un canvi. Esperant a la persona adequada, esperant a que s'acabin els recursos energètics, esperant un líder salvador. Esperant que arreglin l'averia elèctrica i ens tornin la llum a casa. Esperant el dictat del destí, o que Déu se'ns emporti d'un cop. Perdem el temps preocupats per trobar alguna cosa millor. Quan obrirem els ulls després d'un son, ens trobarem aparcats i sols en un pis, recordant temps millors, recomanant a algú altre que aprofiti el seu temps.
I el bo de tot, és que, qui n'és conscient de tot plegat, i té massa fam de Vida i va a buscar sense esperar, és tractat de boig i temerari. Que puta és la vida.










Foto: La espera. AAMAL.
Text: AAMAL.