Classe d'Antropologia política. Quan entra el professor, es fa el silenci. Entra amb moviments magestuosos com una gasel·la i té una veu greu i segura que encisa com el cant d'un cisne. Llavors, entra la màgia de les paraules. No hi ha fum, ni focs artificials.És la màgia de les coses petites que canvia l'estat d'ànim. El seu discurs, és estrany. Una barreja entre anti-liberalisme però sense els adjectius despectius que solen acompanyar al conservadurisme. Un pensament (polític o no) que sorpren si més no perquè no sol ser l'habitual. Estem acostumats als extremismes. I les seves paraules inciten al pensament.
Tots tenim cultura política. Una cultura formada amb l'experiència individual i també grupal, amb les relacions amb els altres. Una cultura que ens sotmet als processos crítics als que ens fa fer front la vida i configuren un caràcter, que al seu torn incideix al nostre comportament.
La cultura (i l'educació que hem rebut només n'és una part) és el vehicle que ens ajuda a resoldre (o no) les situacions conflictives que ens proposa la vida quan es tracta de l'adaptació a noves situacions. Perquè quan més vivenciem és en els moments de transició d'una situació a una altra.